Article de Ferran Vargas publicat al setmanari Directa
El dia a dia d'un japonès de mitjana edat que treballa en un negoci ben estrany però en expansió al seu país: el dels familiars o amics de lloguer. Aquest és el tema de Lloga una família el treball de Kaspar Astrup Schröder que El documental del Mes estrena aquest dijous a diverses sales dels Països Catalans.
El film tracta un dels tants negocis que utilitzen la soledat que pateixen milers de persones en una societat tan alienada com la japonesa per generar beneficis. Consisteix en fer-se passar per familiar o amic del client a canvi d'una retribució. Aquesta curiosa professió és un dels símbols més cridaners d'una societat atomitzada i en decadència que no té eines per solucionar els problemes de les seves integrants, i que prefereix quedar-se en la superfície.
Que tens dèficits d'atenció, doncs que el psiquiatra et recepti unes pastilles; que et resulta difícil tenir relacions sexuals, doncs paga pel servei o mira porno; que et sents buit, doncs omple l'armari de roba; que et falta un membre de la família, llogue'n un.
Societat de convencions
Els clients acostumen a demanar familiars o amics de lloguer en situacions especials, com per exemple casaments en que un dels nuvis se sent acomplexat per no conèixer a gaires persones per convidar a la cerimònia. En una societat tan convencionalista com la japonesa, moltes de les situacions en que es demanen aquests serveis són aquelles en que el client no demana tant satisfer la seva pròpia necessitat de companyia, sinó més aviat complir amb la imatge socialment exigida de normalitat: un home ha de tenir una dona, una dona ha de tenir un home, un fill ha de tenir pares, qualsevol ha de tenir molts amics, etc. Curiosament, acaba sent el professional qui, fent-se passar per un familiar o amic del client, diu rebre alguns efectes terapèutics al satisfer de forma simulada la necessitat de mantenir certes relacions personals. I és que el professional també forma part de la societat alienada que genera soledat.
Els clients acostumen a demanar familiars o amics de lloguer en situacions especials, com per exemple casaments en que un dels nuvis se sent acomplexat per no conèixer a gaires persones per convidar a la cerimònia. En una societat tan convencionalista com la japonesa, moltes de les situacions en que es demanen aquests serveis són aquelles en que el client no demana tant satisfer la seva pròpia necessitat de companyia, sinó més aviat complir amb la imatge socialment exigida de normalitat: un home ha de tenir una dona, una dona ha de tenir un home, un fill ha de tenir pares, qualsevol ha de tenir molts amics, etc. Curiosament, acaba sent el professional qui, fent-se passar per un familiar o amic del client, diu rebre alguns efectes terapèutics al satisfer de forma simulada la necessitat de mantenir certes relacions personals. I és que el professional també forma part de la societat alienada que genera soledat.
Més enllà dels ulls occidentals
No s'ha de veure aquest documental merament com l'exposició d'un negoci curiós en una societat curiosa, a ulls occidentals, com la japonesa. Lloga una família va molt més enllà d'això i presenta l'arquetip de la família infeliç en una societat capitalista i patriarcal.
No s'ha de veure aquest documental merament com l'exposició d'un negoci curiós en una societat curiosa, a ulls occidentals, com la japonesa. Lloga una família va molt més enllà d'això i presenta l'arquetip de la família infeliç en una societat capitalista i patriarcal.
L'home és un pluriempleat que treballa sense descans fent-se passar per familiar o amic d'altres persones i de repartidor per pagar una hipoteca i mantindre a la seva família. Gairebé no té temps lliure ni forces per relacionar-se amb la dona i els fills. amb qui més es relaciona és amb el gos i la seva única il·lusió és poder anar algun dia de vacances a Hawaii però s'ha d'acontentar amb fullejar la guia de viatges. No li troba sentit a la seva vida i sovint pensa en suïcidar-se.
La dona es fa càrrec de la casa, cuida dels fills i treballa a temps parcial per complementar el sou del seu marit. La comunicació entre els membres de la família és gairebé nul·la, fins al punt que la dona no sap de què treballa el seu marit i es resigna a no ignorar-ho. “Treballa dia i nit —diu ella. No tenim temps de parlar. Quan té temps lliure, està cansat i dorm molt; no el molesto. Qualsevol relació es panseix sense converses substancioses. Ho he deixat per impossible. Mentre tinguem per viure, ja no m'importa el que faci.”
La família com ideal
Es dona la paradoxa que el protagonista es sent sol en la seva pròpia família i fictíciament acompanyat en els breus moments en que fa de familiar dels seus clients. En aquest documental la família és una cosa que no existeix més enllà d'un ideal. Quan el protagonista sent les emocions més pròximes a les inspirades per les relacions familiars és quan està exercint la seva professió i, per tant, quan la família no és en realitat més que una representació teatral; i, en canvi, entre els seus familiars de debò, sent que la família és una mentida.
En els darrers anys han arribat al nostre país molts documentals sobre diferents facetes de la societat japonesa, i a ulls occidentals sovint es valoren des del mer exotisme, com si se'ns expliqués quelcom completament aliè a les nostres societats. Veure Lloga una família a partir d'aquesta mirada seria un error. En comptes d'això, s'ha de valorar el documental com un avís per a navegants, veient en el Japó no només una cultura diferent, sinó també una societat capitalista i patriarcal com la nostra.
Font fotografia: http://www.activitatsantcugat.com/index.php?controller=new-products
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada