Reflexions sobre identitat i europa

En el marc del tricentenari del setge de Barcelona, l’Ajuntament d’aquesta ciutat ha coordinat amb la Generalitat de Catalunya una sèrie d’actes per commemorar els fets desencadenats per la Guerra de Successió espanyola, que van concloure l’11 de setembre de 1714 amb l’ocupació de catalunya per les tropes defensores de la causa borbònica i la desaparició de totes les institucions catalanes.  

Dins d'aquests actes, sota  el títol D.O. Europa –Denominació d’Origen Europa- i des del dia 6 de març fins el 3 d’abril, el Born Centre Cultural de Barcelona acull un cicle de col·loquis dividit en cinc sessions moderat per la periodista Mònica Terribas, al que han estat convidades intel·lectuals de diversos països de gran prestigi internacional. 

Zygmunt Bauman, Aleksandra Kania, Susan George, Saskia Sassen, Sami Naïr i Orhan Pamuk exposen les seves anàlisis sobre la Unió Europea i la seva significació històrica, així com les del present i futur d’una organització formada per països que han estat enemics seculars. 

 

És interessant posar en relleu el fet de què totes les persones que fins avui han intervingut en aquestes xerrades, (Zygmunt Bauman, Aleksandra Kania, Susan George i Saskia Sassen), o bé no han volgut pronunciar-se sobre la qüestió de la independència de Catalunya de l’Estat espanyol o s’han expressat de manera contrària a aquesta possibilitat. Els arguments exposats han estat, principalment, dos: per una part, perquè la independència en un món globalitzat és pràcticament inviable, donat el sistema econòmic imperant i les seves relacions de poder. Són aquests condicionants el que fan que, avui, la independència tampoc sigui possible per als països independents, que cediran el que queda de la seva sobirania a les empreses transnacionals si finalment se signa l’Acord Transatlàntic sobre Comerç i Inversió entre EEUU i Europa. I per altra banda, i crec que és el tret més interessant, per la concepció d’una identitat que transcendeix el territori. Les diferències, parafrasejant Bauman a Hannah Arendt, mai desapareixeran i, tal com ho expressa el sociòleg, és possible sentir-se a casa a qualsevol país del món sense perdre la identitat nacional i cultural. L'assimilació no és una possibilitat.

Susan George

Susan George subratlla la intencionalitat del sistema d’evitar que els 500 milions de persones que viuen a Europa formin un front comú capaç de lluitar contra l’ austericidi, les retallades, la precarització o la injustícia social, de manera que aquests aspectes comuns que afecta a tota la ciutadania europea siguin substituïts per d’altres que, en comptes de aglutinar-nos en una lluita comú, ens separi en moltes d’altres de menor abast, com la nacionalitat, l’orientació sexual, la llengua, l'origen, el medi ambient... de manera dissociada.

Us convidem a conèixer els punts de vista d’ aquestes intel·lectuals i pensadores que han participat en las tres primeres sessions d’aquest cicle de xerrades celebrades fins avui. Demà hi participarà el sociòleg, filòsof i politòleg argelí Sami Nair que podreu seguir en directe a través de les webs Barcelona Cultura i Tricentenari BCN.

L'administradora del bloc

Posted in: Europa,identitat,Mònica Terribas,política,societat