El llibre "La Resistència Intima, assaig d'una
Filosofia de la Proximitat" de Josep Maria Esquirol. Quaderns Crema,
2015, és una reflexió atenta i profunda sobre la condició humana. L'autor
ens demostra com la vertadera cura d'un mateix ofereix escalfor als que són a
la vora, protegint-los i fent-los una guia i un camí. Hem de considerar resistència intima com el producte
d'una experiència, pròpia de la cruïlla de la proximitat i quotidianitat; i
presa d'una posició que cal mantenir, no és visita d'un dia sinó estança
habitual. Avui, romandre en aquesta cruïlla no és planer. La proximitat no es
mesura en metres. El seu oposat no és la llunyania, més aviat es la pelicula d'un
món tecnificat o despersonalitzat. El llibre mostra com la quotidianitat i el
gest de la casa són modalitats importantíssimes de l'experiència de la
proximitat.
L'autor
defensa dins la necessitat del treball de la quotidianitat i la resistència de l'ésser
en el segle XXI, els espais comuns compartits amb l'opció existencialista i
alliberadora de l'ésser humà i les utopies com a projecte plantejat per Sartre,
que ha estat un referent clau del segle XX. I ho reflexiona per afrontar amb
dignitat la pesadesa de les condicions actuals del món, el context
d'injustícies, d'agressivitat, d'actualitat i soroll, i de dificultats per
orientar-se i sobreviure en la societat, i que ens obliga a trobar el suport,
el refugi, la cura i la coherència del mon proper.
En el
primer capítol del llibre, l'autor fa una defensa aferrissada dels valors de
resistència, en tots els termes personals, polítics i socials, en front una
maquinaria del sistema que en la seva rigidesa, apaga qualsevol tipus
d'objecció de consciència, sistema que sempre es protegeix i que destrueix amb facilitat estructural per aixafar la possible dissidència, fins i tot, quan
aquesta es creu que ella ha irromput per canviar el sistema.
Josep
Maria Esquirol, com a filòsof, ens
acosta a una necessària i pragmàtica filosofia de la quotidianitat. Afronta temes
que ens afecten directament; la casa o llar com a lloc on vivim, les relacions
humanes, la malaltia, la resistència davant les adversitats, les formes de
llenguatge que utilitzem. Més profundament, en tot el conjunt de l’obra es dóna
importància al gest quotidià enfront de les demandes d’èxit personal que ens
exigeix la societat. I sobretot en aquesta intimitat enalteix el fet de
cuidar-se d'un mateix, i de cada qüestió dóna alguna ressenya de pensadors i
escriptors des de l’antiguitat al segle XX, que ja han reflexionat abans i quin
punt de vista tenien.
Una
lectura sacsejadora per als qui porten 365 dies de canvis polítics municipals, i són pròxims vers una utopia del rescat de les persones. El llibre s’ha de prendre en petites dosis per copsar bé
el que ens vol dir l’autor. Aquesta part del text ens introdueix en el tema clau
plantejat en la quotidianitat; "disgregació vers resistència".
Josepa
Camps Venut, geògrafa.
El llibre "La Resistència Intima, assaig d'una Filosofia de la Proximitat" de Josep Maria Esquirol. Quaderns Crema, 2015, és una reflexió atenta i profunda sobre la condició humana. L'autor ens demostra com la vertadera cura d'un mateix ofereix escalfor als que són a la vora, protegint-los i fent-los una guia i un camí. Hem de considerar resistència intima com el producte d'una experiència, pròpia de la cruïlla de la proximitat i quotidianitat; i presa d'una posició que cal mantenir, no és visita d'un dia sinó estança habitual. Avui, romandre en aquesta cruïlla no és planer. La proximitat no es mesura en metres. El seu oposat no és la llunyania, més aviat es la pelicula d'un món tecnificat o despersonalitzat. El llibre mostra com la quotidianitat i el gest de la casa són modalitats importantíssimes de l'experiència de la proximitat.