Convidem a totes aquelles
treballadores i treballadors d’aquest Ajuntament que, com nosaltres, vulguin
expressar la seva indignació i oposició a les retallades dels drets laborals –salari, vacances, complement IT, assumptes propis,
jornada laboral i paga de Nadal- perpetrades amb l’excusa d’una crisi
econòmica de la que nosaltres no som responsables i, per tant, ens neguem a
pagar, a que ho facin mitjançant una carta dirigida a l’Alcaldessa i al
seu equip de govern per tal de fer-los arribar el nostre rotund rebuig a
aquesta injusta situació i sol·licitar que, com a dirigents polítics de la
esquerra ideològica d’aquest país, defensin els nostres interessos com a classe
treballadora.
Avui, nosaltres hem registrat aquestes 3 cartes obertes a l'alcaldessa de Cerdanyola del Vallès.
Il·lma. Senyora Carmona,
Sóc funcionària interina d’aquest
Ajuntament, des del mes de febrer de 2008, i adscrita al Servei d’Urbanisme.
Estic molt orgullosa de la meva professió, i tinc una feina en la que em sento
realitzada, i que em permet formar-me i aprendre cada dia i millorar com
a professional.
Des de l’any 2010 ens van aplicant
retallades a cops de llei i decret dels governs autonòmic i de l’Estat,
fent-nos cada vegada més dèbils i vulnerables.
Arran del real decret del govern
central, a totes les persones treballadores públiques ens han de prendre la
paga de Nadal (part del nostre sou distribuïda en 15 pagues), els dies
d’assumptes propis reduint-los a 3, no cobrarem part del nostre sou quan ens
posem malalts (la qual cosa és més provable que mai donada la situació d’estrès
que patim) i hem de treballar més hores a canvi de menys sou, ...
Totes aquestes mesures van abocades teòricament
a eixugar un dèficit públic del qual no en som responsables. Aquestes
retallades NO serviran per res, perquè els casos de corrupció que surten com
bolets últimament, i el salvament de les entitats bancàries, es mengen tot el
què ens retallen, i molt més.
Davant d’aquesta situació, ens trobem
que l’Ajuntament no ens ha dit res de res, la qual cosa ens situa en un
escenari de molta inseguretat. Us demano, senyora Alcaldessa, respostes a les
següents preguntes:
L’Ajuntament de Cerdanyola aplicarà aquestes
mesures?
Com les aplicarà?
Moltes administracions públiques ja han
donat una resposta als seus treballadors i treballadores a aquestes preguntes,
i nosaltres seguim en una situació d’incertesa.
En data 23 de febrer de 2012, el Ple
Municipal va aprovar una moció en contra de la reforma laboral imposada pel
Govern de l’Estat, i en data 26 d’abril l’Ajuntament en Ple va renunciar a
aplicar les mesures que resultaven d’aquesta reforma laboral. Positiu i
coherent amb la ideologia dels partits polítics que governen la ciutat.
Ara ens trobem en una situació que ens
afecta directament, si us plau, digui’ns alguna cosa senyora Alcaldessa.
No formo part de cap sindicat. No
m‘agrada que m’abanderin ni abanderar. Només sóc una treballadora, amb vocació
de servei, que s’aixeca cada dia per venir a treballar i que estima el poble on
va néixer i on ara té la sort de treballar.
Una treballadora que està tipa de
sentir dels altres: “Tu rai, que ets funcionària”. Una treballadora interina,
però que ja ha perdut la por a dir el que pensa. Em diuen: “Calla, treballa,
baixa el cap i dona gràcies per tenir feina. Passa desapercebuda, no
t’impliquis, no et queixis. Empassa i aguanta.”
Però si no lluitem pel que els
nostres pares, mares, avis i àvies van aconseguir per a nosaltres, què els hi
deixarem als nostres fills i filles? Estan abocats a tenir una infantesa pitjor
que la que vam tenir nosaltres? Em nego rotundament, amb la veu alta i
clara.
Què passa amb la nostra paga
extraordinària de Nadal? Sé què no és ni l’únic ni el major problema que ara
tenim sobre la taula, però per a moltes famílies la paga és com pluja de maig.
La necessiten per a sobreviure, ja que en molts casos només entra un sou a casa.
No cal recordar que la paga de
Nadal no és un regal: forma part del nostre sou. És nostre.
Se’ns diu que no es pot fer res,
que la donem per perduda, que és una imposició del govern central i s’hi ha de
donar compliment sense marge a la crítica o la negociació. S’ha de complir una
norma injusta? Una norma que a més, no solucionarà la crisi que patim. La
resposta és òbvia: NO.
No cal recordar que no es tracta
d’una norma amb rang de Llei: votada a les Corts pels representants del poble,
amb possibilitat d’introduir esmenes, etc... Es tracta d’un Reial Decret, un
“decretazo”. Una decisió feta a cop de Consell de Ministres que és injusta, i
sobre la qual ja s’han plantejat algunes qüestions
d’inconstitucionalitat.
Davant aquesta situació em plantejo
una pregunta: com és que un govern d’esquerres com el de Cerdanyola recolza
mesures imposades pel Govern Central, quan són injustes i perjudiquen als seus
treballadors?
No oblidem que molts de nosaltres
no només som treballadors i treballadores de l’Ajuntament, també som ciutadans
d’aquest poble, i ens mereixem allò que la nostra Alcaldessa proclama:
compromís amb la ciutadania i defensa dels drets socials i laborals.
Com a treballadora d’aquest
Ajuntament, sol·licito a l’Alcaldessa de Cerdanyola del Vallès, i membre del
Partit Socialista de Catalunya, la defensa dels meus drets laborals: la jornada
laboral de 35 hores, la paga extraordinària de Nadal, els dies d’assumptes
propis i de vacances, així com el complement salarial en situació de
baixa per malaltia, pactats en conveni amb els representants de les
treballadores i treballadors d’aquesta Corporació.
Com a dirigent d’un partit
que proclama, no només la defensa dels drets de la classe treballadora, sinó la
millora de les seves condicions laborals i socials, teniu avui l’oportunitat de
poder materialitzar el que reivindiqueu en les vostres campanyes electorals i,
al mateix temps, de consolidar la vostra credibilitat política.
Estic segura que compartiu amb mi
la forta convicció que, quan les lleis són injustes i es dicten en contra dels
interessos de les persones més vulnerables de la societat, precaritzant els
seus mitjans de subsistència i abocant a milions d’elles a l’exclusió social,
el nostre referent ha de ser la legitimitat de les normes i no la seva
legalitat. Probablement, com a dona militant d’un partit de l’esquerra
ideològica, us haureu trobat, durant la vostra trajectòria, en la
situació d’haver hagut de qüestionar i combatre circumstàncies semblants
a les que us plantejo en el meu escrit, en pro d’una societat més equitativa i
justa i, per tant, crec que no us manca sensibilitat per aquest tipus de
qüestions.
És per això que, un cop exposada
la meva sol·licitud, us convido a que participeu amb les treballadores i
treballadors d’aquest Ajuntament en l’acte de reivindicació i defensa dels
nostres drets que té lloc cada divendres a la porta d’aquesta Corporació,
juntament amb els membres del vostre partit i que avui formen part del govern
d’aquesta ciutat per mandat d’un poble que ha decidit que lidereu
la defensa dels seus interessos.
3
