El sistema és incontestable

Article escrit per l'administradora del bloc

Colau defensa un "ajuntament valent" que combati
la "deriva neoliberal": ara.cat 14-04-2015

Les polítiques neoliberals, passades pel tamís dels nous partits polítics amb “sensibilitat social”, tenen una doble funció. En primer lloc, són molt més digeribles per a la societat en general, la qual sol considerar com a privilegis el que són drets i millores socials, especialment en moments crítics com l'actual (però no només). Tal és el grau d’alienació que patim. A més, que les portin a terme els partits abanderats de la lluita contra les desigualtats, les legitima socialment. En segon lloc, no desgasten als partits que les dissenyen i promocionen perquè són d’altres formacions polítiques, precisament les que es declaren contràries a elles, les que les executen. El pla és perfecte i la perversió del sistema molt sofisticada i eficaç. Però és de llibre... i tot està ja escrit.

El PAMEM, la mútua que el nou equip de govern de la ciutat de Barcelona "necessita" liquidar, presta cobertura a 9.380 funcionàries i funcionaris municipals: 4.678 són persones jubilades i 4.702 estan en actiu Des de l’any 1993 no es permeten noves altes, així que fa molt de temps que està prevista la seva mort “natural”. Però hi ha pressa.

El procés de buidar aquesta Mútua el va iniciar l’any passat el senyor Xavier Trias, l’anterior alcalde de Barcelona. Curiosament, el PAMEM va quadrar els seus comptes per darrera vegada a l’exercici 2011, de manera que, és durant el primer mandat sencer de CiU, l'any 2012, quan van començar els problemes econòmics i, a partir de llavors, tot han estat “pèrdues”. L'argument del nou equip de govern per desmantellar aquest servei és el dèficit que arrossega. És fàcil deduir per aquest raonament que, també per a aquest consistori, no hi ha més mesura que l’econòmica: aquella que prioritza el preu de les "coses" per sobre del seu valor. Però, al mateix temps, és una lectura econòmica interessadament esbiaixada perquè les millores socials de qualsevol col·lectiu de persones treballadores s’han d’entendre com a salari en espècie i, per tant, quan aquestes millores es redueixen, s'està portant a terme una nova retallada salarial. No sé si estarà previst compensar aquesta "pèrdua econòmica" perquè, quan parlem d'economia, mai es referim a la que redunda en perjudici de les persones treballadores. 

Així, el discurs neoliberal ha passat, sense complexes, de mans de CiU a les de Barcelona en Comú.

El filòsof i activista italià Franco Berardi analitza en el seu llibre La Sublevación la submissió de les “esquerres” a les polítiques del neoliberalisme, al que dedica un capítol complet titulat "Para qué sirven las izquierdas europeas". En referència al tema d'aquest article, he trobat molt il·lustratiu reproduir una petita part:  

"A la izquierda le falta completamente, desde hace al menos 30 años, una motivación autónoma, de convicciones teóricas, objetivos, programas, Venido a menos el referente constituido por el campo socialista, el que había arrastrado a la izquierda al abismo del estalinismo político y el estalinismo económico, la izquierda no ha sabido hacer nada mejor que subordinarse al proyecto neoliberal... El capitalismo financiero necesita la existencia de una “izquierda” completamente vaciada en los campos ético y motivacional, completamente subordinada en el plano programático e intelectual, para poder utilizarla cada vez que haya que cumplir operaciones demasiado sucias para que la derecha pueda asumir la responsabilidad... Cuando se encuentra en la tesitura de tener que reconstituir los recursos depredados, para reconstruir el ahorro que la clase finaciera pueda robar de nuevo mañana, son necesarios idiotas útiles, hombres de paja como Napolitano, Zapatero o Papandreu que, en nombre del interés común, del interés por el crecimiento o quizás por la patria, obliguen a lxs trabajadorxs a aceptar sacrificios que bàsicamente consisten en trabajar más y cobrar menos"

Read More