En aquest post sobre la #TorreSalvans en data 18 de juliol de 2016, 80 anys després del de l'aixecament militar feixista contra la República, es vol fer constància de la presència silenciosa d'un edifici rellevant de la #República, que hauria d'estar catalogat per la "Ley de Patrimonio Històrico Español" com un dels edificis més rellevants de la història republicana de l'Estat Espanyol (s. XX), i segurament, el més important a Catalunya. Actualment, la protecció patrimonial i urbanística de l'edifici per part de l'Ajuntament de Matadepera en el seu Catàleg Municipal és irrellevant, i només serveix per informar la propietat sobre les limitacions i restriccions de reformes i rehabilitacions, i donada la rellevància de l'edifici, el procés de trasllat del seu mobiliari antic i altres fets històrics que es varen produir, és dubtós que s'estigui a l'alçada de les circumstàncies i amb el projecte patrimonial adequat.
Tanmateix, i en absència d'un reconeixement actiu de l'Estat que tardarà anys en produir-se, caldria actuar amb responsabilitat d'Estat amb l'aplicació de la Llei de Patrimoni Cultural Català i catalogar-la com a Bé Cultural d'Interès Nacional-BCIN. A més, hauria de ser declarada com a Bé cultural d'interès Local-BCIL com iniciativa municipal de l'Ajuntament de Matadepera. En ambdós casos, permetria a la propietat un tractament impositiu beneficiós com a bé immoble tot i ser finca rústica, i per altra banda, cal obligar a la Generalitat, o la mateixa Diputació de Barcelona, que en la seva competència de biblio-documentació, assumeixin un projecte documental rellevant que permeti afrontar "l'absència de republicanisme" en l'actual panorama institucional que entre tots estem patint, com espai de memòria, i com a obligat Memorial Democràtic.
 |
| Mapa ubicació Torre Salvans, amb Open Street Map-Creative Commons |
Mentrestant, des de l'esperit crític del republicanisme i des de la Memòria Republicana i de
l'Exili, hem de seguir demanant l'obligat reconeixement institucional del que fou l'exili definitiu de la República des del
Vallès, identificat en la seva màxima figura, el President de la República Manuel
Azaña.
Aquest reconeixement que per ara només han assumit poetesses,
trobadors, estudiosos i entitats, el podríem resumir en una metàfora, "som uns nans assentats a
espatlles de gegants", el missatge de la
república de Sòcrates i Plató, que Gregorio
Luri ens indica en "¿Matar a
Sòcrates? El filòsof que desafia la ciutat" (2015). On es defensa "la necessitat d'una gran
conversa" mitjançant els
"Diàlegs" sobre els temes
rellevants de la societat, perquè no hi ha cap herència com a conquesta
cultural d'una societat, sinó ho fem mitjançant el diàleg permanent. Però a
més, aquesta "gran conversa" l'hem de fer rellegint en una
perspectiva àmplia el nostre mon. "
Cadascun de nosaltres -deia- és individualment un nan cultural, però podem
pujar sobre les espatlles dels gegants. Som uns nans assentats a espatlles de gegants, si podem veure més coses que ells, no és gràcies
a la nostra agudesa de la nostra visió, sinó gràcies a l'alçada dels nostres
portadors". I l'autor acaba, acabar amb el passat per una generació, "acabar amb la memòria de la República i de
l'exili", és negar l'existència d'aquests gegants metafòrics, menyspreant-los com
a mites que han estat utilitzats per alguns per afirmar la seva autoritat.
Per evitar aquest menyspreu institucional, algú ha
de reconstruir aquesta memòria, aquests espais visibles i simbòlics per al
pensament i esperit republicà, per estar a "espatlles dels gegants" aquí
al Vallès, perquè tenim una dignitat republicana per recuperar, si volem dir #somRepública.
