En aquest post sobre la #TorreSalvans en data 18 de juliol de 2016, 80 anys després del de l'aixecament militar feixista contra la República, es vol fer constància de la presència silenciosa d'un edifici rellevant de la #República, que hauria d'estar catalogat per la "Ley de Patrimonio Històrico Español" com un dels edificis més rellevants de la història republicana de l'Estat Espanyol (s. XX), i segurament, el més important a Catalunya. Actualment, la protecció patrimonial i urbanística de l'edifici per part de l'Ajuntament de Matadepera en el seu Catàleg Municipal és irrellevant, i només serveix per informar la propietat sobre les limitacions i restriccions de reformes i rehabilitacions, i donada la rellevància de l'edifici, el procés de trasllat del seu mobiliari antic i altres fets històrics que es varen produir, és dubtós que s'estigui a l'alçada de les circumstàncies i amb el projecte patrimonial adequat.
Tanmateix, i en absència d'un reconeixement actiu de l'Estat que tardarà anys en produir-se, caldria actuar amb responsabilitat d'Estat amb l'aplicació de la Llei de Patrimoni Cultural Català i catalogar-la com a Bé Cultural d'Interès Nacional-BCIN. A més, hauria de ser declarada com a Bé cultural d'interès Local-BCIL com iniciativa municipal de l'Ajuntament de Matadepera. En ambdós casos, permetria a la propietat un tractament impositiu beneficiós com a bé immoble tot i ser finca rústica, i per altra banda, cal obligar a la Generalitat, o la mateixa Diputació de Barcelona, que en la seva competència de biblio-documentació, assumeixin un projecte documental rellevant que permeti afrontar "l'absència de republicanisme" en l'actual panorama institucional que entre tots estem patint, com espai de memòria, i com a obligat Memorial Democràtic.
 |
| Mapa ubicació Torre Salvans, amb Open Street Map-Creative Commons |
Mentrestant, des de l'esperit crític del republicanisme i des de la Memòria Republicana i de
l'Exili, hem de seguir demanant l'obligat reconeixement institucional del que fou l'exili definitiu de la República des del
Vallès, identificat en la seva màxima figura, el President de la República Manuel
Azaña.
Aquest reconeixement que per ara només han assumit poetesses,
trobadors, estudiosos i entitats, el podríem resumir en una metàfora, "som uns nans assentats a
espatlles de gegants", el missatge de la
república de Sòcrates i Plató, que Gregorio
Luri ens indica en "¿Matar a
Sòcrates? El filòsof que desafia la ciutat" (2015). On es defensa "la necessitat d'una gran
conversa" mitjançant els
"Diàlegs" sobre els temes
rellevants de la societat, perquè no hi ha cap herència com a conquesta
cultural d'una societat, sinó ho fem mitjançant el diàleg permanent. Però a
més, aquesta "gran conversa" l'hem de fer rellegint en una
perspectiva àmplia el nostre mon. "
Cadascun de nosaltres -deia- és individualment un nan cultural, però podem
pujar sobre les espatlles dels gegants. Som uns nans assentats a espatlles de gegants, si podem veure més coses que ells, no és gràcies
a la nostra agudesa de la nostra visió, sinó gràcies a l'alçada dels nostres
portadors". I l'autor acaba, acabar amb el passat per una generació, "acabar amb la memòria de la República i de
l'exili", és negar l'existència d'aquests gegants metafòrics, menyspreant-los com
a mites que han estat utilitzats per alguns per afirmar la seva autoritat.
Per evitar aquest menyspreu institucional, algú ha
de reconstruir aquesta memòria, aquests espais visibles i simbòlics per al
pensament i esperit republicà, per estar a "espatlles dels gegants" aquí
al Vallès, perquè tenim una dignitat republicana per recuperar, si volem dir #somRepública.
Mentrestant avui 18 de juliol 2016 deixem el testimoni de "gegants" i poetesses, de cantaires i trobadors per a l'Exili i la República, i també el testimoni de la Torre Salvans.
Josepa Camps Venut,
geògrafa.Corrandes d'Exili
http://joanoliver.cat
Pere Quart (1970, recitat)
https://www.youtube.com/watch?v=CGLY_jkGPsQ
Ovidi Montllor (1974)
https://www.youtube.com/watch?v=_1Neu9l7lRg
Lluis
Llach (1984)
Silvia
Perez Cruz (2014)
www.youtube.com/watch?v=mCadSElj8NY
Mare, m'en vaig a França. Ruso Sala
Deixo la mar enrere i al davant els camins de
la muntanya,
m'espera un llit fet d'esbarzers.
La guerra m'ha robat un fill i a canvi tot un poble m'acompanya,
s'eleva el nostre crit al cel.
Sigues forta Mare, cuida de tots,
jo me'n vaig a França.
No m'esperis, Mare, s'està fent fosc,
jo me'n vaig a França.
S'obre la porta dels veïns,
"aquí teniu: per tot jaç el fang i per tota manta l'esperança,
si és que encara us en queda quan escolteu:
qui són aquests salvatges!"
Però roja és la sang que a tots per igual ens recorre les venes
i baixa a riuades fins la mar, s'enfonsaran totes les preses.
I jo em pregunto, Mare, què ens espera
a la següent parada?
El tren desfila, Mare, i llença al vent
el que la mort li mana.
Aquest castell no té porta ni finestres, no puc sortir!
la mort és arreu, treballa dalt la pedrera
i a la tarda quan cau el sol…
l'ombra m'empeny als peus de la xemeneia,
m'empaita l'esperit del camp.
Mare, dóna'm vida, que aquí no en queda,
dóna'm vida, Mare!
Crida el meu nom, Mare, no vull morir!
dóna'm vida, Mare!
Seca't les llàgrimes, germana,
tanca els ulls i enlaira't per damunt dels teus records.
Pensa que els nostres fills s'abracen en un llit de flors i marbre.
Prepara't per parir un nou món.
Mare, dóna'm riure, que estem en guerra!
dóna'm riure, Mare!
que l'arma darrera que ens queda és un gran somriure!
Dóna'm riure, Mare, que estem en guerra!
dóna'm riure, Mare!
que l'arma darrera que ens queda és un gran somriure!
Amb el pes del món carregat sobre l'esquena
s'enfonsa el castell.
Tants i tants morts han tenyit el cel de negre,
cantem per no oblidar.
La guerra m'ha robat un fill i a canvi tot un poble m'acompanya,
s'eleva el nostre crit al cel.
Sigues forta Mare, cuida de tots,
jo me'n vaig a França.
No m'esperis, Mare, s'està fent fosc,
jo me'n vaig a França.
S'obre la porta dels veïns,
"aquí teniu: per tot jaç el fang i per tota manta l'esperança,
si és que encara us en queda quan escolteu:
qui són aquests salvatges!"
Però roja és la sang que a tots per igual ens recorre les venes
i baixa a riuades fins la mar, s'enfonsaran totes les preses.
I jo em pregunto, Mare, què ens espera
a la següent parada?
El tren desfila, Mare, i llença al vent
el que la mort li mana.
Aquest castell no té porta ni finestres, no puc sortir!
la mort és arreu, treballa dalt la pedrera
i a la tarda quan cau el sol…
l'ombra m'empeny als peus de la xemeneia,
m'empaita l'esperit del camp.
Mare, dóna'm vida, que aquí no en queda,
dóna'm vida, Mare!
Crida el meu nom, Mare, no vull morir!
dóna'm vida, Mare!
Seca't les llàgrimes, germana,
tanca els ulls i enlaira't per damunt dels teus records.
Pensa que els nostres fills s'abracen en un llit de flors i marbre.
Prepara't per parir un nou món.
Mare, dóna'm riure, que estem en guerra!
dóna'm riure, Mare!
que l'arma darrera que ens queda és un gran somriure!
Dóna'm riure, Mare, que estem en guerra!
dóna'm riure, Mare!
que l'arma darrera que ens queda és un gran somriure!
Amb el pes del món carregat sobre l'esquena
s'enfonsa el castell.
Tants i tants morts han tenyit el cel de negre,
cantem per no oblidar.
Homenatge als deportats catalans
als camps nazis; Rusó Sala, cantautora
"Si damunt de la nostra guerra civil hi ha hagut una boira fictícia però densa,
hi ha aspectes del nostre passat recent que semblen haver estat engolits per
l'absurd, pel no res. Aquest és el cas dels catalans antifeixistes que patiren
la deportació als camps nazis"
La Torre Salvans; seu de la presidència de la República Espanyola amb Manuel Azaña (14.2.1938 - 21.1.1939)
Al començar la guerra civil, mentre avançaven les tropes nacionals, el govern de la república és traslladà primer a València, i després als entorns de la ciutat de Barcelona, concretament a Terrassa-Matadepera, a la finca de La Barata a la Torre Salvans. La Torre Salvans fou un lloc idoni per la residència del seu president Manuel Azaña i la Casa Presidencial, que s’hi varen estar des de finals de desembre de 1937, baixant de forma quotidiana fins a Barcelona als actes oficials, passant amb els vehicles pel centre de Terrassa i Sabadell, tot i que a Terrassa no es va comunicar fins el 14 de febrer de 1938, i si va estar amb la seva Guàrdia presidencial de més de 50 persones fins a 21 de gener de 1939.
Al començar la guerra civil, mentre avançaven les tropes nacionals, el govern de la república és traslladà primer a València, i després als entorns de la ciutat de Barcelona, concretament a Terrassa-Matadepera, a la finca de La Barata a la Torre Salvans. La Torre Salvans fou un lloc idoni per la residència del seu president Manuel Azaña i la Casa Presidencial, que s’hi varen estar des de finals de desembre de 1937, baixant de forma quotidiana fins a Barcelona als actes oficials, passant amb els vehicles pel centre de Terrassa i Sabadell, tot i que a Terrassa no es va comunicar fins el 14 de febrer de 1938, i si va estar amb la seva Guàrdia presidencial de més de 50 persones fins a 21 de gener de 1939.
La Barata era un lloc privilegiat d’estiueig a l'actual
Parc Natural de Sant Llorenç - Serra de
l'Obac, ara gestionat per la Diputació de Barcelona del Sr. Samaranch, amb una ubicació i unes
vistes excepcionals. Una carta en forma de dietari d’esdeveniments
escrita a Paulina Pi de la Serra pel seu pare, explica els fets dia a
dia. L’aixecament militar de 18 de
juliol de Franco va fomentar l'inici d'una guerra entre dos bàndols; "sense aquest fet no s’haurien comès els vuit
assassinats ni els que varen venir després. Dilluns dia 20 de juliol, un cotxe
puja a la Barata i un camió a la torre Salvans; varen registrar la casa,
amenaçaren, s’endugueren els cotxes. Varen començar a pensar en fugir, però on
anaven. I una altra vegada, arribà gent armada, braços enlaire; es varen endur
tres persones però cap Salvans; més gent arribà, gent de la FAI...Estudiaren la
forma de fugir, en diverses cases de Matadepera que encara ningú els havia
molestat, se’ls va oferir lloc. I es va produir l’èxode, a peu, de nit, per
l’altra banda de la riera, amb alguna criatura plorant... dinaren a Can Prat.
El 24 de juliol de 2016 farà vuitanta anys del primer assassinat col·lectiu en zona
republicana, al principi de la guerra civil; entre els morts a Matadepera, hi
havia el Sr. Salvans i un fill seu. Dia de Santa Cristina, una data molt
significativa per la família Salvans; l'any 2011, en Pere Porcar i Narcís Serrat
van organitzar una caminada guiada per anar a visitar la Torre Salvans i el seu búnquer. Explicà Oriol Badia en una
conferència "Els Salvans no tenien
enemics particulars, A Catalunya no hi havia clima de guerra civil,
l’aixecament militar va agafar per sorpresa als fabricants, que estaven de
vacances. Militars, carlins i falangistes eren els únics que n’estaven al
corrent i van fer l'aixecament frustat a Barcelona. Acabada la guerra la
família Salvans va poder recuperar la casa, i cada 24 de juliol, data en
que es van trobar els cadàvers dels familiars morts, s'hi celebrava una trobada
familiar", la família visitava la Torre, buida de mobles, però en perfecte estat de conservació; tant els esgrafiats de
la façana com les pintures de l’interior son originals, i cal destacar
especialment els marbres de les cuines per estar fets d’una sola
peça de marbre.
La Torre Salvans a la Barata; patrimoni
del republicanisme resistent i de l'exili republicà.
La Torre Salvans, obra de l’arquitecte Marià
Espinal es troba en el límit del terme de Matadepera situada prop la carretera de
Talamanca. La va fer construir l’industrial terrassenc Francesc Salvans Armengol com a segona residència. Quan va esclatar la guerra
davant l’informe presentat per Josep Rigol, la Generalitat la tancà i
segellà per evitar que pogués ser saquejada o malmesa, ja que contenia
nombroses obres i peces d’art valuoses. La casa fou construïda per Francesc Salvans i Cristina Piera a principis dels anys
20, amb la voluntat de reunir a la família en períodes estivals, i
ha estat un testimoni privilegiat d’alguns esdeveniments rellevants del segle
XX. La casa està situada sobre la carretera de Terrassa a Talamanca, s’hi
arriba des del camí ral de La Barata, masia on solien estiuejar.
L’edifici és de planta
quadrada, amb tres nivells i
golfes. La coberta a quatre vessants, suportada per un interessant arc. Al
soterrani hi ha una cuina, la bodega
i el refugi de guerra construït posteriorment per la seguretat del President de
la República.
A la planta baixa hi ha el menjador principal, un menjador més petit, el despatx, una de les cuines, rebost, i la sala d'estar; a la primera planta un espaiós distribuïdor, l'oratori, sagristia, 5 habitacions i una terrassa; al segon opis hi ha 6 habitacions més, banys i l'escala de puja a l'altell. Disposava de calefacció, i també comptava amb un complex sistema de captació d’aigua dissenyat per donar -li autonomia total d’abastament. A més de la casa principal, hi trobem la masoveria amb un hort i un cobert per petits animals de granja; les cotxeres, una altra casa anomenada casa dels Vert i un petit edifici amb els safareigs.
Sota la torre, per garantir la seva seguretat, es va construir un refugi en el soterrani, i a més, dins de l’àrea de la finca, al peus de la Roca del Corb, s’hi trobava una base antiaèria amb un búnquer (el conegut bunquer de Azaña cartografiat com Lasaña), que segurament es va construir a la tardor de 1937.
El búnquer de
l'Azaña a la Torre Salvans
Per molt estrany i curiós que sembli, Matadepera, una petita població en ple massís de Sant Llorenç de Munt i serra de l’Obac, va
ser durant la guerra civil espanyola seu de la presidència de la República
d’Espanya.
En plena contesa i ja amb l’avançament de
les tropes nacionals i el trasllat de les Corts a Barcelona, el govern
republicà va buscar amb presses un edifici on poder refugiar el President
Manuel Azaña i els membres del govern, en la seva retirada i exili a Catalunya. El novembre de 1937 tècnics ministerials
van inspeccionar la Torre Salvans (propietat
de l’empresari afusellat a l’Alzina del Sal·lari al km 11 de la carretera de
Mura) on van trobar les característiques òptimes del que cercaven:
grandària, confort, aïllament vers la plana del Vallès, a prop de grans ciutats
però alhora ben protegit… però amb la condició de què s’havia de fer a més a
més un gran búnquer blindat subterrani al fons de la casa i un altre de
petit per emmagatzemar material juntament amb un niu de metralladora de
protecció al peu de la Roca del Corb.
Per fer front a un possible atac aeri, va
construir-se un búnquer antiaeri de 5 x 3 m. dalt de la muntanya i,
també la construcció d’una pista per circular els jeeps des del búnquer a la
casa presidencial. El búnquer de la Roca del Corb està en bon
estat, hi ha alguna resta d’altres edificacions esmicolades al voltant, però el
més sorprenent de tot, son els ferros ben visibles, on anaven encastats,
el niu de metralladora per
cobrir tot el camp visual de tota la vall i la torre Salvans. Paratge ben
curiós, original, oblidat i gens indicat a la rodalia de Matadepera. Fins a la
última edició del mapa de l’Editorial Alpina, no havia aparegut aquest
sorprenent topònim a sota de la Roca del Corb i per tant pocs excursionistes ho
sabien. Ara ja són més els que encuriosits, volen anar a veure aquest
sorprenent paratge però que no ho tindran fàcil per trobar-lo.
Cal arribar a un descampat lateral al punt km 9 de la carretera de Terrassa a Talamanca i Mura davant de la masia de la Barata, en ple Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac. Cal retrocedir uns metres per la carretera i agafar la pista asfaltada d’accés a la Barata -vigileu que és un pas privat- i la Torre Salvans. Uns metres abans de la torre, vora un dipòsit d’aigua a mà dreta, un corriol remunta les esmicolades terrasses que envolten la casa i comença a pujar cap a la Roca del Corb. No hi ha cap senyal i tot és molt perdedor. Més amunt el camí entra dins del bosc i el corriol es fa més visible -alguna fita- i permet arribar fins al capdamunt de la costa, punt on hi ha el búnquer i el niu de metralladora. El mapa de l’Editorial Alpina és imprescindible per fer aquesta troballa original de la rodalia de Terrassa.
Barraca
de pedra seca a La Barata i la guàrdia d'Azaña.
La descoberta, explica Lluís Hernández, es va produir en el transcurs d'una sortida cap a la Roca del Corb. En arribar a un roquissar situat sobre la Torre Salvans es va fixar en un munt de pedres i, un cop revisat, no va tenir cap dubte que es tractava d'una antiga barraca que fa molt temps servia d'aixopluc als pastors que portaven els ramats al sector de la Barata.
Per Joan Roura, "estava clar. L'experiència em feia veure una construcció de pedra, molt semblant a una de tantes que he documentat i reconstruït per tota la comarca, sobretot al terme de Castellar del Vallès". Per la seva situació, i pel record de testimonis vinculats, l'últim servei de la barraca va ser com a recer dels guàrdies que vigilaven els accessos superiors de la Torre Salvans quan hi va viure el president de la II República, Manuel Azaña. Va ser entre el febrer del 1938 i el gener del 1939. Els guàrdies assignats per a la protecció d'Azaña formaven un grup nombrós, que va fer vida entre Matadepera i Terrassa.
Més informació sobre la família Salvans i Torre Salvans:
http://immaguillem2011.blogspot.com.es/2011/07/la-torre-salvans.html
Ley 16/1985, de 25 de junio, del Patrimonio Histórico Español.
BOE» núm. 155, de 29/06/1985.
DOGC. Num.1807 de 11.10.1993
Registre de Bens Culturals d'Interès Nacional
http://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgpc/temes/arxius_i_gestio_documental/patrimoni-cultural-catala/registre/
Cataleg Municipal Pla General Municipal d'Ordenació (2009)
http://www.matadepera.cat/files/poum/TOM%20IV_CATALEG.pdf
Tema:
|
Pla d'ordenació urbanística municipal-Cataleg
|
Núm. expedient:
|
2006 / 024813 / B
|
Competència:
|
Generalitat de Catalunya
|
Data aprovació:
|
14/05/2009
|
Data publicació:
|
22/09/2009
|
http://ptop.gencat.net/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureDocument&codintExp=230257&fromPage=load
http://joaquimverdaguer.blogspot.com.es/2013/05/terrassa-capital-despanya-el-1938.html
http://www.naciodigital.cat/latorredelpalau/noticia/40793/barraca/vivia/guardia/azana/barata
https://indretsoblidats.wordpress.com/tag/bunquer-de-lazana/
https://es.wikipedia.org/wiki/Llu%C3%ADs_Companys
http://arxiumunicipal.terrassa.cat/biblioteca/Terrassa-1936-1939.pdf
http://www.diaridegirona.cat/dominical/2016/03/18/resseguint-petjades-lexili-republica/773327.html
http://lamemoriarevoltada.blogspot.com/2016/04/la-torre-del-president-de-la-republica.html
https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2011/11/04/en-pedro-y-sus-chiquillos/
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada