dilluns, 13 de març del 2017

Documental Trànsit: reflexions d'un espectador


La voluntat del programa es posar de manifest aquesta realitat i que es percebi amb naturalitat.

Tot seguit, constatacions i conclusions personals del documental emès a TV3, a 30 minuts el 10 d'abril de 2016, i que us convidem a veure al final d'aquesta reflexió:

Primera constatació: la transsexualitat es manifesta des de la primera infància sense cap prejudici en el moment d'adquirir la pròpia identitat diferent dels genitals amb que es neix nen o nena. La voluntat de pertànyer a un gènere diferent provoca incomoditat mentre l'aparença del nen o nena és per a ell/ella falsa: no hi ha marxa enrere o rectificació d'aquesta manifestació lliure. I tenen, edat per edat, un grau de maduresa molt superior als nens i nenes que no s'han manifestat així.

Segona constatació: l'estat de xoc dels progenitors, vinculat al codi masculí/femení i l'esperança en el primer moment de que es tracti d'un error. Convençuts de que el fill/filla és nen o nena i no el que manifesten els seus fills/filles, que no es troben còmodes amb vagina o penis de naixement. La realitat costa als progenitors perquè no hi pot haver ni tant sols memòria de la identitat del fill/filla anterior, quan el/la nen/nena tenia una identitat falsa perquè el nen/nena ha patit.

Costa més com més anys van fent: ara bé, quan hi ha congruència hi ha en tots els casos alliberament i conformitat ja amb el nom que els correspon amb ajuda en algun cas d'intervenció quirúrgica pectoral,o reconstrucció genital.

Tot i això, que ha de costar als pares, almenys en els seus testimonis, la mare del David diu una cosa molt bonica: no li dirà mai al seu fill que s'operi. En el seu cas no deixarà de ser home encara que l'òrgan sexual no l'acompanyi i les relacions sexuals que mantingui d'adult no alteren la identitat masculina del seu fill.

La parella que puguin tenir en el futur, si la tenen, (home, dona, agènere) els han d'acceptar com són, sense ocultar res.

Tercera constatació: l'endocrina de l'Hospital Clínic sosté que l'origen d'aquesta realitat es pot trobar en l'embaràs, ja en el fetus i que mèdicament se sap ben poc d'aquesta manifestació d'identitat sexual i que és complex, perquè els estereotips dona-home dominants estan socialment molt arrelats, ni que sigui des del punt de vista cultural hegemònic

Quarta constatació: l'existència també de persones agèneres, no identificats/identificades com a homes o dones, però no es troben incòmodes amb el seu cos, no tenen problema. La societat "llegeix els cossos" i codifica automàticament i no comprèn la diversitat cosa que crea incomoditat.

D'altra banda, quan el sexe és incongruent es pot retardar el creixement a la pubertat. Quan s'acomoda, pot haver-hi tractament hormonal creant sentiment de felicitat, i amb anterioritat provoca aïllament i pressió. 

Finalment, com a tot fenomen o manifestació humana apartada de la "normalitat" –escrita amb tota reserva- és objecte d'incomprensió o burla -amb associacions fora de lloc i equivocades- de tercers, dels que ho veuen des de fora. El sexe, com diu en Mario, està en la ment i afortunadament els testimonis de tots/totes compten amb el suport dels seus pares

Aquesta realitat, invisible a la nostra quotidianitat, existeix amb tota la seva diversitat i riquesa. I un desig: que la vida es visqui com es vulgui i decideixi.





0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada