Aquest article també està Dedicat ala pelicula i al llibre de no ficció Talentos ocultos / Hidden figures 2017,
de Margot Lee Shetterly.
El guió explica la història de Katherine Johnson i les seves dues col·legues, Dorothy Vaughan i Mary Jackson, qui, mentre estaven treballant en la divisió segregada d'Ordinadors d'Àrea de Langley Research Center, com a "dones computadores negres" el 1961, van ajudar a la NASA a la Cursa Espacial. Utilitzant els seus càlculs, l'astronauta John Glenn es va convertir en el primer nord-americà a fer una òrbita completa de la Tierra. Katherine Johnson és una matemàtica afroamericana que va calcular les trajectòries de vol del projecte Mercury i el vol a la Lluna l'Apol·lo 11 (1969).
de Margot Lee Shetterly.
El guió explica la història de Katherine Johnson i les seves dues col·legues, Dorothy Vaughan i Mary Jackson, qui, mentre estaven treballant en la divisió segregada d'Ordinadors d'Àrea de Langley Research Center, com a "dones computadores negres" el 1961, van ajudar a la NASA a la Cursa Espacial. Utilitzant els seus càlculs, l'astronauta John Glenn es va convertir en el primer nord-americà a fer una òrbita completa de la Tierra. Katherine Johnson és una matemàtica afroamericana que va calcular les trajectòries de vol del projecte Mercury i el vol a la Lluna l'Apol·lo 11 (1969).
Va ser una situació
excepcional d’un grup de treball de dones que varen esdevenir grans
científiques, les Cercadores d’Estels, les Computadores de Harvard o el més
desafortunat i conegut títol de “l'Harem de Pickering”, i que durant dècades van estar treballant, amb
el vist-i-plau d’un cap que per sobre de tot podem dir que fou intel·ligent i
hàbil, per permetre que de forma cooperativa i sense massa jerarquies al llarg
de tota una època un grup de tretze dones que va començar, i un grup on hi varen
acabar treballant un total de més de 300 científiques a Harvard.
Aquest grup singular va
radiografiar, calcular distàncies i posicions i finalment cartografiar tot
l’univers visible amb els telescopis del moment que hi havia al centre de recerca
de Harvard, i el que va començar com una feina poc valorada per part dels homes
científics del moment, més dedicats a fenòmens astronòmics més particulars o
singulars, va esdevenir el primer treball incipient de “big data” de la
història de la ciència. Aquest grup en plena efervescència el 1913, va realitzar
en menys de 50 anys una fita ingent, comparable a la tasca de cartografiar el
mon per part dels descobridors dels continents feta en 300 anys, entre els
segles XV i XVIII. I a més, la recerca associada a la necessitat metodològica d’identificar més estels va
generar noves eines aplicades a l’astronomia, mostrant la lògica entre nous
mitjans de recerca i nous descobriments científics.
Aquest breu recull de treball
col·lectiu i trajectòries femenines que en fa divulgació la periodista Mònica
Planas (diari ARA 11.12.2016) i
que descriu amb amplitud el divulgador científic Salvador Hernáez, (www.About, August 23,
2016), i que recull el context la científica
Eulalia Pérez Sedeño, investigadora en el Centro de Ciencias Humanas y
Sociales (CCHS-CSIC),
és el recompte d’una història real que per la seva
trajectòria col·lectiva, i a més si és femenina, se li ha restat importància
respecte el valor individual tradicional de la ciència, que actualment esdevé
inoperant. Però també es mostra molt rellevant com des de la debilitat social i
de gènere del moment, que comporta ser un grup de dones no reconegut per ser inicialment
sense estudis, es construeixen uns fonaments i una fortalesa immensa de
coneixement, i així esdevé un dels casos més paradigmàtics de la història de la
Ciència vinculat al paper de la dona des d'un rol secundari, i no com individu,
sinó com a col·lectiu i com a projecte cooperatiu I com a model de treball
científic sense personalismes, com mostren les imatges, que esdevé una
referència de l'actual forma de treball científic, en cooperació.
I en aquesta
coincidència de temps de 100 anys entre 1913 I 2013, any que es va iniciar el Projecte
batejat com a Gaia i liderat per l’Agència Europea de l’Espai
(ESA), fins enguany el 2016 que s’ha finalitzat el recull sobre la “Via Làctia
; El primer mapa del cel que recull dades de més de mil milions d’estrelles” ,
tornen les paraules astres, estels o estrelles, emprades entre la ciència, però
també en literatura, filosofia i història, com una reflexió per a totes les
disciplines, i és que reinterpretant varis autors*.
“Nosaltres som com a nans asseguts a les espatlles dels gegants, de tal manera que podem veure més coses i més lluny que ells, però no per l’agudesa de la nostra vista, ni per les dimensions dels nostres cossos, sinó perquè la gran alçada dels gegants ens eleva i ens sosté a certa altura” (Bernat de Chartres, filòsof abans de 1130).
“Si hem pogut veure més lluny, només és perquè ens trobem sobre espatlles de gegants” (Isaac Newton, correspondència a Robert Hooke, 15 de febrer de 1676).
“Nosaltres som com a nans asseguts a les espatlles dels gegants, de tal manera que podem veure més coses i més lluny que ells, però no per l’agudesa de la nostra vista, ni per les dimensions dels nostres cossos, sinó perquè la gran alçada dels gegants ens eleva i ens sosté a certa altura” (Bernat de Chartres, filòsof abans de 1130).
“Si hem pogut veure més lluny, només és perquè ens trobem sobre espatlles de gegants” (Isaac Newton, correspondència a Robert Hooke, 15 de febrer de 1676).
Josepa Camps Venut, geògrafa.
Via Làctia 2013-2016; El primer
mapa del cel recull dades de més de mil milions d’estrelles.
Aquest 2016 s’ha realitzat el mapa d’estrelles més
precís de la nostra galàxia, la Via Làctia, compta des del setembre amb un
primer esborrany amb més de mil milions d’estrelles. El projecte, batejat com a
Gaia i liderat per l’Agència Europea de l’Espai (ESA), compta amb
la participació d’uns 400 investigadors, uns quants dels quals són catalans.
L’equip de l’Institut de Ciències del Cosmos (ICCUB) de la Universitat
de Barcelona, adscrit a l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya
(IEEC), hi té un paper molt destacat: contribuir al disseny científic i
tecnològic del projecte i en la producció de dades. Cada dia, des de la missió
Gaia arriben a la Terra uns 50 gigabytes comprimits d’informació que es
recullen, s’emmagatzemen i es processen en sis centres distribuïts per Europa,
entre els quals hi ha el Cesca i el Barcelona Supercomputing Center (BSC).
La missió Gaia té com a objectiu estudiar la composició,
formació i evolució dinàmica i química de la nostra galàxia. Llançada el
2013 (un any especial, 100 anys després ), la missió ha complert amb
escreix les previsions inicials. Continua activa –es va programar fins al
2018, però els científics han demanat a l’ESA que s’estengui fins al 2020 pels
bons resultats obtinguts– i l’objectiu ara és arribar a catalogar 2.000
milions d’estrelles, un 2% de les que es calcula que hi ha a la Via Làctia.
Les computadores de Harvard; una imatge que val més que mil paraules |
Cercadores d’Estels.
Mònica Planas, diari ARA 2016
A finals del segle XIX Edward Charles Pickering era el director de l’Observatori Astronòmic de Harvard. El 1881 aquest home tenia un problema que el treia de polleguera: el seu ajudant era un incompetent. Ho va solucionar acomiadant-lo i substituint-lo per la seva empleada de la llar. Va voler humiliar-lo fent la juguesca que segur que la senyoreta Williamina Fleming faria la feina millor que ell. I la va encertar. Mina Fleming va adoptar les noves tasques d’oficina i dels càlculs matemàtics, però ben aviat va passar a ser una peça clau del personal de recerca. Va acabar corregint totes les publicacions originals fetes per l’Observatori. També va dissenyar un sistema d’assignació de lletres a les estrelles en funció de l’hidrogen que s’observava en el seu espectre que encara és vigent. Fleming va catalogar més de deu mil estrelles, cinquanta-nou nebuloses, tres-centes deu estrelles variables i deu noves. Tot i que anys després alguns homes van intentar esborrar el seu nom en els importants treballs d’investigació, Mina Fleming es va convertir en el primer càrrec institucional que Harvard va concedir a una dona i va obtenir una plaça honorària a la prestigiosa Royal Astronomical Society de Londres.
Però els problemes a l’Observatori de Harvard no s’havien acabat. El volum de dades que rebien superava la capacitat de l’equip de Pickering per analitzar-les. I Pickering ho va solucionar contractant només dones. Com que cobraven menys, podria triplicar la quantitat d’empleats. Pickering les va posar a treballar sota les estrictes ordres de Mina Fleming, a qui admiraven i respectaven. Totes s’havien format en col·legis per a dones, però no disposaven de cap titulació superior perquè no hi tenien accés. Feien càlculs, classificacions d’estrelles i catalogaven dades segons les instruccions rebudes. Aquell planter femení va ser vist com una excentricitat ridícula i, en el millor dels casos, va rebre el nom de les computadores de Harvard. Amb menyspreu, però, van ser batejades com l’harem de Pickering. Amb tot, aquell equip contractat per raons masclistes va despuntar i va exercir una tasca d’investigació astronòmica sense precedents.
Annie Jump Cannon va establir un sistema de classificació d’estrelles que més tard es va adoptar com l’estàndard internacional. Els descobriments de Henrietta Swan Levitt van determinar les bases de la llei de Hubble per demostrar l’expansió de l’Univers. Cecilia Helena Payne-Gaposchkin es va convertir en la primera persona a aconseguir el doctorat en astronomia. Johana Mackie va ser medalla d’or de l’Associació Nord-americana d’Observadors d’Estrelles i va descobrir la primera nova de la constel·lació de la Lira. Antonia Maury va anticipar la connexió entre la temperatura i la lluminositat del diagrama de Hertzsprung-Russell. I només són uns quants noms entre desenes de dones que van classificar tres-centes tones de material fotogràfic i deu milions d’estrelles. Quan mireu amunt una nit estrellada, recordeu que qui va organitzar part d’aquest meravellós caos infinit i lluminós va ser un equip de dones. Unes dones que van saber mirar tan lluny que van obrir camí a d’altres que els van venir al darrere.
Annie Jump Cannon va establir un sistema de classificació d’estrelles que més tard es va adoptar com l’estàndard internacional. Els descobriments de Henrietta Swan Levitt van determinar les bases de la llei de Hubble per demostrar l’expansió de l’Univers. Cecilia Helena Payne-Gaposchkin es va convertir en la primera persona a aconseguir el doctorat en astronomia. Johana Mackie va ser medalla d’or de l’Associació Nord-americana d’Observadors d’Estrelles i va descobrir la primera nova de la constel·lació de la Lira. Antonia Maury va anticipar la connexió entre la temperatura i la lluminositat del diagrama de Hertzsprung-Russell. I només són uns quants noms entre desenes de dones que van classificar tres-centes tones de material fotogràfic i deu milions d’estrelles. Quan mireu amunt una nit estrellada, recordeu que qui va organitzar part d’aquest meravellós caos infinit i lluminós va ser un equip de dones. Unes dones que van saber mirar tan lluny que van obrir camí a d’altres que els van venir al darrere.
El harén de Pickering: 13 mujeres para la historia de
la astronomía. Salvador Hernáez (About, Ag.23- 2016)
No sabemos
quién sacó esta fotografía, pero sí que la imagen fue tomada el 13 de mayo de
1913 en el Observatorio Astronómico de
Harvard, en Estados Unidos. Y también que las 13 mujeres que
aparecen en ella jugaron un papel importante en todo lo que aconteció en el
interior de ese edificio. Fundado en 1839, el Observatorio comenzó su andadura
centrándose en desarrollar los primeros trabajos astrofotográficos
estadounidenses. Pero a partir de 1877, a raíz del nombramiento de su nuevo
director, el astrónomo Edward Charles Pickering, toda la
actividad se limitó a la fotografía estelar. Es entonces
cuando entraron en escena las protagonistas de esta historia.
A finales del siglo XIX este grupo de
13 mujeres, conocidas hoy como ‘las calculadoras de Harvard’, se
dedicaron a contar y clasificar estrellas en el Observatorio. Realizaban un
trabajo tedioso y mecánico que, sin embargo, “ayudó a sentar las bases de la
astrofísica moderna”, explica la filósofa del CSIC Eulalia Pérez Sedeño. Entre ellas la
apenas conocida Williamina Fleming desempeñó un rol crucial. Después de
trabajar como criada en el hogar de Pickering, este la contrató para realizar
tareas administrativas y cálculos matemáticos. Su eficacia hizo que el
astrónomo confiara en ella para custodiar el archivo fotográfico del Observatorio
y, con el tiempo, también le encargó reclutar y dirigir a otras mujeres que
irían configurando lo que desafortunadamente se
conoció como el ‘harén
de Pickering’.
Annie Jump Cannon, Antonia
Maury, Margaret Harwood o Henrietta S. Leavitt, entre otras, se
fueron sumando a este grupo. Básicamente se dedicaban a catalogar
y clasificar estrellas midiendo
variables como el brillo, la posición y el color de cada astro a partir de
placas fotográficas, un trabajo por el que obtenían salarios muy inferiores a
los de los hombres. Durante mucho tiempo estas mujeres cayeron
en el olvido, eclipsadas por Pickering y otros astrónomos. “Se consideró que
lo único que hacían era contar, computar espectros estelares. Sin embargo, con
esos cálculos hicieron muchas cosas”, explica Pérez Sedeño, investigadora
en el Centro de Ciencias Humanas y Sociales (CCHS-CSIC). Henrietta
Levitt, quizá hoy la más conocida, estudió más de 1.500 estrellas
variables en las Nubes de Magallanes, estableciendo la relación
entre la luminosidad o brillo de las estrellas y sus periodos. Esa relación es
la espina dorsal de la escala de las distancias, que se utiliza para medir las
distancias de las galaxias”.
Pérez Sedeño afirma que el ‘harén de
Pickering’ es un ejemplo de cómo la historia de la ciencia a menudo se ha
escrito a partir de los grandes nombres, casi siempre masculinos, olvidándose
de la contribución de muchas mujeres a los avances científicos.
Para contrarrestar ese olvido se ideó ‘El diario secreto de Henrietta S.
Leavitt’, un proyecto del Instituto
de Astrofísica de Andalucía (IAA-CSIC) que
trata de explicar cuáles fueron las aportaciones de esta científica. A través
de varios audiovisuales, una Henrietta ficticia cuenta en qué consistió su
trabajo en el Observatorio, cómo descubrió estrellas variables en la Pequeña
Nube de Magallanes y quiénes son algunas de sus compañeras, ‘las calculadoras’
que tanto aportaron a la astronomía.
http://henrietta.iaa.es/el-diario-secreto-de-henrietta-sleavitt
Computadoras
de Harvard o "el harén de Pickering"
Las Computadoras
de Harvard fue un grupo de mujeres
que realizó significativos avances en la clasificación de datos astronómicos
luego de que Edward Charles Pickering (director del Harvard Observatory desde 1877 hasta 1919 ) decidiera
contratar a mujeres para procesar datos de estrellas. Entre estas mujeres se
encontraban Williamina Fleming, Annie
Jump Cannon, Henrietta Swan Leavitt y Antonia
Maury. Este grupo de mujeres conocido
como las Computadoras de Harvard,
en aquel entonces la comunidad científica las llamaba despectivamente el
"Harem de Pickering".
Fueron diversos los factores que llevaron a
Pickering a tomar la decisión de contratar mujeres en vez de hombres. Entre
ellas estaba el hecho de que las mujeres en esa época percibían un salario
considerablemente menor que el de un hombre, con lo cual podía contratar varias
mujeres con el mismo dinero que contrataría un solo hombre. Esto fue una
consideración importante ya que la cantidad de datos astronómicos que
necesitaban procesar sobrepasaba las capacidades del observatorio.
La primer contratada fue Williamina Fleming,
quien ya trabajaba como mucama para Pickering, y tomó su nueva asignacion con
mucha eficiencia, por lo que Pickering estaba conforme con su trabajo. Cuando
el Harvard Observatory recibió en 1886 una generosa donación de la viuda de Henry
Draper, Pickering decidió contratar más
mujeres para su personal, y poniendo a Fleming como la encargada del grupo.
Como resultado del trabajo de las Computadoras de Harvard, Pickering
publicó en 1890 el primer Catálogo Henry Draper,
con más de 10.000 estrellas clasificadas acorde a su espectro. Pickering
decidió entonces contratar a Antonia Maury, graduada del Colegio Vassar, para reclasificar algunas de las estrellas. Maury
decidió ir más allá, mejorando y rediseñando el sistema de clasificación, que
finalmente publicado en 1897, pero que fue ignorado por la comunidad científica del
momento. Luego de esto, Pickering decidió contratar a Cannon, una graduada del
Colegio Wellesley, para clasificar las estrellas del hemisferio sur. Al
igual que Maury, Cannon también terminó rediseñando el sistema de clasificación
de espectro y desarrolló el Esquema de Clasificación de Harvard, el cual es la base del sistema utilizado actualmente.
Henrietta Swan Leavitt observó que todas las estrellas en la Nubes de Magallanes están a casi la misma distancia que la tierra, lo que la
llevó a descubrir la directa relación entre el periodo de las Estrella variable Cefeida y su brillo intrínseco. Este descubrimiento llevó al
entendimiento moderno del tamaño del universo, y las Cefeidas Variables siguen
siendo la herramienta esencial para medir distancias cosmológicas. Si bien
algunas de las mujeres del personal de Pickering estaban graduadas en
astronomía, su salario era similar al de un trabajador hombre sin oficio.
Ganaban aproximadamente entre 25 y 50 centavos la hora, más que una mujer
trabajando en una fábrica, pero menos que una oficinista.
Interesante artículo el de Sue Nelson, “The
Harvard computers,” Nature 455, 36-37
( 4 September 2008 ), sobre la época en la que las computadoras no eran
máquinas sino mujeres. La foto, tomada en el Observatorio Harvard en
Cambridge, Massachusetts, cerca de 1890, muestra 8 mujeres vistiendo trajes de
estilo victoriano que están calculando, son “computadoras humanas” (término
usado desde principios de los 1700s), miembros del así llamado “harén de Pickering”.
Estas mujeres están analizando fotografías del firmamento, catalogando
estrellas.
Desde que se acoplaron cámaras fotográficas a los telescopios
fue necesario el uso de personas que catalogaran y clasificaran la infinidad de
datos que se obtenían. Un trabajo repetitivo que requería medir el brillo, la
posición y el color de cada estrella en la placa fotográfica. Desde los 1880s
hasta los 1940s, el Observatorio Harvard amasó medio millón de placas de
cristal fotográfico, unas 300 toneladas de material que contenían la foto de
unos 10 millones de estrellas. Un equipo de mujeres se encargaba de analizar
estas fotografías, muchas veces por un sueldo ínfimo (los computadores eran
mujeres porque el salario de éstas era más bajo que el salario de los hombres)
y sin formación científica alguna (salvo raras excepciones). Bueno, seamos
rigurosos, William Elkin, director del Yale Observatory, en 1901 afirmó que
“prefería contratar mujeres como computadoras, no sólo porque aceptaban un
salario más bajo, también eran más adecuadas para el trabajo rutinario ya que
tenían más paciencia.”
Es curioso, pero en 2006, la Planetary Society y la
University of California, Berkeley, lanzaron
el proyecto Stardust@Home (web). “Retomando
los viejos tiempos”, voluntarios sin formación científica previa fueron
entrenados mediante tutoriales online para escanear fotos de aerogel en sus
pantallas de ordenador y encontrar posibles rastros de polvo interestelar (no
existe programa de ordenador que lo haga también como la vista de una persona).
En la primera fase del proyecto 23.000 voluntarios buscaron cerca de
40 millones de imágenes. Sin su ayuda, el equipo investigador hubiera
necesitado más de 20 años de trabajo. El proyecto Stardust inspiró al proyecto Galaxy Zoo en 2007, que
usa voluntarios para clasificar galaxias espirales y elípticas a partir de
imágenes del Sloan Digital Sky Survey. En 6 meses los voluntarios identificaron
más de 500 galaxias solapadas (sólo se conocían 20 casos).
Edward_Charles_Pickering's_Harem 13May1913. |
Edward Pickering (1846-1919)
Edward Pickering fue un gran astrónomo estadounidense que
como director de Harvard, se dedicó al estudio de los espectros estelares.
Pero el análisis sistemático de las placas fotográficas resultaba una ardua y
constante labor para la que requirió la ayuda de un equipo femenino del que
surgirían algunas de las más grandes astrónomas de la historia.
Este grupo de mujeres se conoció como el "harén
de Pickering" (enlace en inglés),
que hoy se revela como un apelativo, aunque inocente, poco afortunado, sin
embargo este ejemplo se señala como paradigmático para el fenómeno conocido en
sociología e historia de la ciencia como "efecto harén"
(enlace en inglés). Este equipo es conocido ahora, por corrección política, como
las "computadoras de Harvard" (también citadas como "calculadoras"), porque su
trabajo es comparable con los modernos ordenadores y calculadoras. Edward
Pickering, director del Harvard College Observatory desde 1877 hasta 1919,
utilizó a muchas mujeres muy inteligentes en su trabajo de computadoras que
condujeron a importantes descubrimientos científicos.
Williamina Fleming
En 1881, con 24 años,
entró a formar parte de la plantilla de Harvard, desarrolló junto con Pickering
un sistema de clasificación de los tipos estelares basado en la intensidad de
sus líneas espectrales del hidrógeno aún en uso, que fue clave en la
identificación de las estrellas enanas blancas. Se estima que Fleming examinó
unas 200.000 placas fotográficas durante su vida.
El trabajo metódico de Williamina Flemming.
Una
de estas mujeres fue Williamina Fleming (1857-1911), maestra en Escocia, quien se
había trasladado hasta América con su marido que la abandonó cuando quedó
embarazadaPara mantener el hijo entró a
servir como criada en casa de Pickering. La oportunidad de Williamina llegó
cuando Pickering aseguró que hasta su criada haría mejor el trabajo de análisis
espectral que su ayudante titulado. Y tanto así fue que Williamina acabó
encargándose del grupo de mujeres que Pickering contrató para esta labor
constante y sistemática. Por supuesto, en estas contrataciones subyacía un interés
económico, ya que el trabajo femenino, como en casi todos los tiempos, estaba
bastante peor remunerado que el masculino. La labor de Williamina Flemming fue
inmensa: descubrió 10 novas, 59 nebulosas gaseosas y más de 300 estrellas
variables, pero el resto de compañeras en el mítico equipo científico no le
fueron a la zaga en descubrimientos astronómicos.
Henrietta Swan Leavitt
Entre las mujeres que más destacaron debemos señalar a Henrietta Swan Leavitt (1868-1921), quien descubrió 2 400 estrellas variables a
lo largo de su vida y 4 novas. Fue propuesta para el premio Nobel en 1925,
cuatro años después de su muerte, una concesión imposible a título póstumo.
En 1893 había comenzado como becaria (entonces simplemente voluntaria a
cambio de créditos) en el Observatorio de Harvard que dirigía Pickering. Su
trabajo consistía en estudiar placas fotográficas astronómicas para detectar
estrellas variables. Once años más tarde, fue contratada y realizó un
descubrimiento en la Nube de Magallanes sobre una inusual concentración de
estrellas variables. Años más tarde se conocerían
como las Cefeidas, un cúmulo estelar que serviría a Edwin Hubble a desarrollar
su teoría del universo en expansión y que cambió para siempre nuestra visión
del universo.
Annie Jump Cannon
Annie Jump Cannon (1863-1941) fue otra gran astrónoma que destacó entre las
"computadoras de Harvard". Estableció las pautas del catálogo
espectral para las estrellas, clasificando los espectros para más de 225.000
estrellas del catálogo Henry Draper.
Fue la primera mujer nombrada Doctor Honoris Causa por la Universidad de
Harvard en 1925. Con su nombre se otorga un premio anual a las
mujeres que se distinguen por su contribución a la astronomía.
También miembro del harén de Pickering,
capaz de medir el color y clasificar hasta 300 estrellas por hora, con un
récord de 300.000 en toda su vida, fue quien desarrolló la clasificación de las
estrellas en tipos O, B, A, F, G, K, y M, que aún se utiliza. Henrietta Swan Leavitt,
investigadora en el grupo de Pickering, estudió las estrellas de brillo
variable (ceféidas) y descubrió la relación entre sus periodos y su brillo
intrínseco, clave para medir distancias astronómicas y fundamental para el
descubrimiento de la expansión del universo por Edwin Hubble. Los computadores digitales sustituyeron a las
computadoras humanas.
Antonia
Maury
Antonia Maury (1866-1952) por su
parte estableció las subdivisiones espectrales con lo que se enfrentó a su
jefe, Edward Pickering, que le costó abandonar el grupo de Harvard en 1896 para
seguir sus propias investigaciones en las que destacó ayudando a establecer la
astrofísica estelar moderna.
ASTRES - LLUÍS LLACH
Neixen els astres
amb el teu primer batec de cor.
Neixen les albes
quan amb els teus ulls obres la llum.
Això tens, això sóc
de tant poc, alè immens.
Perquè de nit caces estels
enamorant dofins amb mirallets
al matí t'entristeix veure
el teu sostre desert.
Perquè a recer d'una gavina amiga
escrius pel cel la llibertat del vol
sents que aquest traç l'han esborrat
dels carrers del teu món.
Hi ha una aurora de geranis
en el ventre de la mar,
tens la vela blanca hissada
fa tants segles.
Perquè en el gest de l'univers
aprens la frevolesa del teu cos,
oblides que l'univers és només si tu ets.
Perquè sents com la vella dama dansa
ets generós esperant l'últim pas
sabent que només seràs en allò
que els altres guardin de tu.
Hi ha un volcà d'escuma blanca
que als vaixells serveix de far,
el nodreixen els teus somnis fa tants segles.
Neixen els astres amb el primer
batec del teu cor.
Neixen les albes quan obres la llum
amb els teus ulls.
Neix la primavera per al goig
del teu cos.
Neixen les roses perquè els teus dits
empaiten colors.
Això tens, això sóc,
alè immens, i tan poc!
Per si ve la nit al teu cor
pots trobar estels en els ulls
del carrer,
descobrir en la solitud
que només ets si els altres poden ser
aprendre a fer un niu amb les mans
per unes mans sense gest
ni escalfor,
saber dir adéu perquè és així
com tu empenys el temps de l'avenir,
trobar en el coratge tendresa
i en la humilitat fermesa.
Neixen els astres...
amb el teu primer batec de cor.
Neixen les albes
quan amb els teus ulls obres la llum.
Això tens, això sóc
de tant poc, alè immens.
Perquè de nit caces estels
enamorant dofins amb mirallets
al matí t'entristeix veure
el teu sostre desert.
Perquè a recer d'una gavina amiga
escrius pel cel la llibertat del vol
sents que aquest traç l'han esborrat
dels carrers del teu món.
Hi ha una aurora de geranis
en el ventre de la mar,
tens la vela blanca hissada
fa tants segles.
Perquè en el gest de l'univers
aprens la frevolesa del teu cos,
oblides que l'univers és només si tu ets.
Perquè sents com la vella dama dansa
ets generós esperant l'últim pas
sabent que només seràs en allò
que els altres guardin de tu.
Hi ha un volcà d'escuma blanca
que als vaixells serveix de far,
el nodreixen els teus somnis fa tants segles.
Neixen els astres amb el primer
batec del teu cor.
Neixen les albes quan obres la llum
amb els teus ulls.
Neix la primavera per al goig
del teu cos.
Neixen les roses perquè els teus dits
empaiten colors.
Això tens, això sóc,
alè immens, i tan poc!
Per si ve la nit al teu cor
pots trobar estels en els ulls
del carrer,
descobrir en la solitud
que només ets si els altres poden ser
aprendre a fer un niu amb les mans
per unes mans sense gest
ni escalfor,
saber dir adéu perquè és així
com tu empenys el temps de l'avenir,
trobar en el coratge tendresa
i en la humilitat fermesa.
Neixen els astres...
1 comentaris:
Semblava que només en un mon lliberal com l'anglès era possible aquesta situació. I al mateix temps i en la mateixa època es donava una circumstància similar en el mon seglar i religiós del Vaticà "Las monjas que miraban al cielo, de 1910 a 1921, cuatro religiosas catalogaron miles de estrellas en el Observatorio Vaticano".
https://www.lavanguardia.com/internacional/20181005/452174393276/monjas-italianas-carte-du-ciel-observatorio-vaticano.html
Publica un comentari a l'entrada