En el dia internacional del Treball: del "màxim benefici en el termini més curt possible" al "cost d'oportunitat"

El que ha succeït recentment a Bangladesh, on han mort quasi 400 persones i han resultat ferides més de 1.200 al ensorrar-se un edifici que contenia diverses fàbriques tèxtils, és una tragèdia humana que es repeteix massa sovint en els darrers anys en diversos països del món, com explica molt bé el politòleg i sociòleg Albert Sales al seu article 1r de maig a Bangladesh: que sembli un accident,  publicat al seu bloc +Arguments?. En aquesta ocasió, la majoria de les víctimes eren dones que treballaven en la confecció de peces de roba de  marques occidentals per un sou mensual  de 40 dòlars aproximadament, (l'equivalent a uns 30€). 

La precària situació laboral i d’extrema explotació que viuen les treballadores i treballadors dels països d’economia emergent o en vies de desenvolupament –tal i com el capitalisme els defineix- són la conseqüència directa de la imposició d’un  model econòmic que té com a objectiu l’obtenció del màxim benefici en el termini més curt possible. Per a l'acomplimet d'quest fi, ha estat necessari, fins ara, traslladar l’activitat manufacturera de les empreses del anomenat Primer Món a països amb una legislació laboral pràcticament inexistent: sense drets laborals, salarials ni socials, la competitivitat empresarial, tal com el neoliberalisme l’entén, estava garantida. 

Avui, aquest prototip que fabrica grans fortunes per a una minoria a costa de la imposició d'unes condicions laborals d’autèntica esclavitud a una immensa majoria, s’està important des d’ el Tercer Món a Occident. L’objectiu del màxim benefici en el termini més curt possible  ha estat substituït per un nou ideal econòmic anomenat cost d’oportunitat. Aquest terme, imprès pel poder econòmic -que ha demostrat sempre una gran creativitat lingüística- nomena un nou desafiament comercial segons el qual l'objectiu de les empreses que exerceixen la seva activitat a Occident han d'aconseguir, al menys, els mateixos beneficis econòmics que obtindrien si estiguessin deslocalitzades a qualsevol país del món on les condicions laborals i salarials fossin les mateixes que les que avui imperen al Tercer Món.

Els requisits per (re)crear la situació idònia que permeti assolir aquestes aspiracions empresarials, importades del sud-est asiàtic, de la Xina o l’Índia, ja són aquí: desregularització del mercat laboral, desaparició de la negociació col·lectiva, minijobs, retallades de sous, una bossa de més de 6 milions de persones aturades i un alt nivell d’endeutament de la classe treballadora com a conseqüència dels baixos ingressos, a més del desmantellament de l’Estat del Benestar que conduirà a un nou endeutament de les clases populars per poder accedir als serveis sanitaris, educatius i d'atenció a les persones depenents, ara gestionats per empreses privades.  

Tot està preparat perquè s'accepti qualsevol condició laboral  a qualsevol preu. El capitalisme NO ha mort d'èxit, l'espoli continua...

Article escrit per l'administradora del bloc 

Font fotografies: http://www.publico.es/internacional/454269/la-imagenes-de-la-tragedia-en-bangladesh

Posted in: deudocracia,economia,espoli social,estafa,Estat del Benestar,negociació col·lectiva,ocupació,Toska