Artículo en castellano en la web de Àngels Martínez i Castells PUNTS DE VISTA
La crisi econòmica no només té conseqüències visibles, n'hi ha
d'altres que repercuteixen en la salut de les persones. Segons les dades
de l'estudi Els riscos per a la salut mental de la crisi econòmica a
Espanya: evidència en població atesa a centres d'atenció primària entre
2006 i 2009, presentades durant el recent Congrés Català de Salut
Mental, a l'Estat espanyol arran de la crisi han augmentat un 19% els
casos de depressió detectats a la xarxa d'atenció primària de salut, un
8,4% els d'ansietat i un 4,6% els problemes relacionats amb l'alcohol. A
més, segons l'informe de Salut a Catalunya, les persones amb risc de
problemes de salut mental l'any 2011 era del 14,1%. “Els homes aturats
tenen tres vegades més risc de patir problemes de salut mental, i les
dones, 1,5”, explica Maria José Fernández, metge de família i membre del
grup de treball de salut mental i ètica de la Societat Catalana de
Medicina Familiar i Comunitària (Camfic).
“S'ha constatat que, pel
que fa a malalts mentals, la crisi agreuja la seva situació, perquè són
persones molt vulnerables”, assegura el president de la Fundació
Congrés Català de Salut Mental, Josep Clusa. “El motiu rau, d'una banda,
en el fet que el compliment de la pauta assistencial és més difícil de
dur a terme. Hi ha malalts que, per exemple, no es mediquen.” A més, –hi
afegeix Clusa–, “hi ha unes mancances pel que fa a personal que fan que
les visites s'hagin espaiat en el temps.”
La preocupació creixent
dels professionals de la salut, però, rau en els casos d'afectació
general de la població. “El que s'ha detectat és que les persones
afectades per la crisi tenen una patiment no identificable, és a dir, no
es pot atribuir a una malaltia, sinó a problemes. El perill és que
s'estan medicalitzant aquests problemes, però no es busca el perquè”,
comenta Clusa. Una opinió que comparteix el director de l'Observatori de
Salut Mental de Catalunya, Josep Moya, que explica: “La crisi augmenta
l'angoixa. Les persones afectades mostren, predominantment, símptomes de
tristesa, ràbia, desesperació, impotència, etc., però molts cops no es
tracta d'un trastorn depressiu.” El psicòleg Jordi Codina assegura que,
ja “abans de la crisi, un 26% de persones sense trastorn mental van ser
tractades com si en tinguessin”. En l'opinió de Moya, “si aquestes
persones troben feina hi haurà una remissió completa dels símptomes”.
I
és que el treball precari, els canvis en el sistema de treball, l'atur,
els desnonaments, l'endeutament i la pobresa són els motius principals
que afecten homes i dones, això sí, de manera diferent. “Elles
reaccionen amb quadres depressius i amb somatització, mentre que els
homes agreugen el consum de certes substàncies, sobretot d'alcohol”, diu
el director dels Serveis de Salut Mental del Benito Menni de
l'Hospitalet de Llobregat, Lluís Albaigues. A més, segons apunta
Fernández, “un augment del 3% d'atur incrementa un 4,5% el nombre de
suïcidis.”
Així doncs, per tal de donar resposta a aquesta situació, Moya apunta que “és necessari fer un canvi de model”. L'informe Quina crisi estem patint, com afecta la salut i com ens en sortirem
reclama la necessitat de crear programes en què participin
professionals de diversos àmbits. “S'han anat escapçant els programes
més necessaris, com ara el programa Salut i Escola”, explica el
psiquiatre Lluís Isern. Els professionals proposen potenciar la creació
de grups específics d'ajuda mútua als centres de salut i programes de
seguiment individualitzats.
Els psicòlegs clínics asseguren que estan desbordats
L'augment dels
casos de trastorn mental per la crisi ha fet que els psicòlegs clínics
estiguin desbordats. “La ràtio no arriba als 4,5 per cada 100.000
habitants a l'Estat espanyol, molt lluny dels 18 de la mitjana europea. A
més, segons un informe del Senat del 2010, hi ha una carència de fins a
7.200 psicòlegs clínics.” L'Asociación Nacional de Psicólogos y
Residentes recomana la incorporació progressiva d'aquests especialistes
sobretot als centres d'atenció primària, a les unitats d'oncologia i de
dolor i en els programes de trastorn mental sever. A més, asseguren que
actualment els trastorns mentals es medicalitzen en excés. “Seria més
efectiu abordar els problemes combinant tractament mèdic amb
intervencions psicològiques.”
Article publicat a EL PUNT AVUI
