L' ALTERNATIVA AL NEOLIBERALISME ES DIU CONSCIÈNCIA
José Saramago
Les persones que signem aquest escrit volem expressar el nostre punt de vista i fer-vos arribar les nostres reflexions sobre varies qüestions relacionades amb els acords -i la seva aplicació real- entre la Junta de Personal i el Comitè d’Empresa i les persones representants d’aquest Ajuntament, per intentar pal·liar la pèrdua de drets laborals recollida al RD 20/2012.
Primer de tot, volem comunicar-vos que sabem, sobradament, que la situació que vivim en els darrers 2 anys és excepcional per la seva violència institucional i, per tant, valorem, de manera especialment positiva, la dedicació d’aquelles persones que han hagut d’enfrontar-se a la pesada maquinària legalista desplegada pel Govern espanyol.
Com a treballadores d’aquest Ajuntament vivim una situació realment confusa: els horaris i els dies de conciliació acordats han generat una situació d’inseguretat generalitzada. Això ha esta causat per 2 motius principalment:
1- En primer lloc, les informacions que ens vau fer arribar a l’Assemblea celebrada a principis d’any sobre els temes acordats, han estat contradites sistemàticament pel Departament de Recursos Humans:
- Els dies de conciliació no tindran a la pràctica la mateixa consideració que els dies d’assumptes propis, tal i com ens vau comunicar. Tampoc ens vau fer saber que hauríem de signar una declaració jurada i que s’hauria de justificar la seva sol·licitud, perquè entenem que no coneixíeu aquest terme en aquell moment, però tampoc després heu fet cap comunicat per explicar aquest punt.
- Hem perdut la jornada reduïda d’estiu, cosa que ningú, no només no ens ha comunicat mai, sinó que els membres del Comitè d’Empresa i la Junta de Personal als quals hem consultat, intenten convèncer-nos que mai ha existit, amb l’argument que es tractava de 23 hores que podíem gaudir o bé al juliol o bé a l’agost, però no a tots dos mesos. Trobem aquesta explicació inacceptable per 3 motius:
a) El Conveni recull la jornada reduïda d’estiu per als mesos de juliol i d’agost, ambdós inclosos, clarament i sense ambigüitats. Si no s’ hagués pogut exercir aquest dret durant els dos mesos sencers o durant els dies treballats, malgrat que es superessin les 23 hores, s’hauria especificat aquest punt de manera explícita. És així com avui consta en l’acord signat el 28 de febrer de 2013 -malgrat que s’expressa d’una manera confusa- i per primera vegada s’estableix un límit de 22 h. per poder reduir-les de la nostra jornada de treball o bé per poder-les conciliar.
b) Argumentar que qui ha gaudit d’aquest dret, superant les 23 hores, s’ha beneficiat d’unes avantatges que no li corresponien i que, en tot cas, han estat molt poques persones, és dir que “hem viscut per sobre de les nostres possibilitats laborals”, (potser us sona la frase), i és negar l’existència de l’article 25 del capítol IV de l’Acord sobre condicions econòmiques socials i de treball per al personal funcionari al servei de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, cosa que qualsevol persona que estigui interessada pot comprovar fàcilment. Per fer la segona afirmació s’ha de tenir dades: quantes persones han exercit el seu dret a la jornada reduïda d’estiu superant les 23 hores en els darrers anys? Si no ho sabeu, no podeu dir que són poques, ni tampoc moltes, l’únic que podeu dir és que no ho sabeu, com nosaltres, que tampoc ho sabem. Això es informació. Donar dades, encara que siguin aproximades, sense conèixer-les és especulació.
c) I finalment, adduir, per justificar la seva desaparició, que aquesta jornada era il·legal, és estar d’acord, no només amb aquest augment de la jornada laboral, sinó també amb el de la jornada de 35 hores a 37,5h., perquè aquesta jornada també era il·legal, com també ho és la de 7,13 diàries.
2- En segon lloc, que el Departament de RRHH contravingui constantment la manera d’aplicar els acords assolits per les persones que legalment ens representan, canviant radicalment el seu esperit i significat, qüestiona la autoritat legal i moral dels membres del Comitè d’Empresa i de la Junta de Personal. Però és encara molt més greu que els nostres representants no responguin a aquesta acció deslegitimadora de manera contundent.
Creiem que és de capital importància fer entendre a les treballadores i treballadors d’aquest Ajuntament com és de greu la situació actual i que no és possible defensar els nostres drets sense la concurrència i la participació activa de totes i de tots. Si callem, consentim: hem de visibilitzar contundentment la nostra posició.
Ens hem de reapropiar del llenguatge i no anomenar millora al que és un clar retrocés. Cap dels acords aconseguits es poden entendre com un avanç: si transmeteu aquest missatge esteu cometent un greu error, perquè és assumir que no hi ha alternatives: o el RD 20/2012 o el que tenim. I aquesta és la gran fal·làcia que les persones que ostenten el poder no deixen de repetir com un mantra per manipular la opinió de la ciutadania, fomentar la seva resignació i afavorir la submissió d’una gran majoria perquè accepti la seva precarització i empobriment sense resistències proporcionals a la devastació causada. La vida està plena d’opcions, de colors, d’alternatives. No és cert que només hi hagi un camí i, encara menys cert, que si no agafes aquest camí només n’hi ha una altre de pitjor. I a part d’això, només queda el no res.
Ens han arribat noticies, recentment, que el Departament de RRHH ens vol fer justificar la diferència entre els 13’ afegits a la nostra jornada laboral, pactats amb vosaltres, i els 30’ imposats pel RD 20/2012, la qual cosa hauríem de fer mitjançant formació. Alguns companyes i companys nostres ja han entès el missatge: que hem de treballar 7,30h. diàries, i així ho estan fent, que només tenim 3 dies d’assumptes propis i que hem perdut la jornada reduïda d’estiu -a part d’1 dia de vacances, la paga extra de Nadal i la rebaixa i no actualització del nostre sou-. Davant aquesta situació, ens preguntem: què heu pactat?; s’ha respectat, fins ara, algun acord?; per què no s’han respectat els termes d’aquests acords i per què no heu reaccionat amb la contundència que la gravetat d’aquests fets exigeix?. Si fem un resum de com s’han anat aplicant els acords fins al moment present, tot sembla haver estat “puro teatro”.
Us emplacem a apropar-vos als centres de treball i parlar amb les treballadores i els treballadors 1 cop a la setmana, o 1 cop al mes; a que ens convoqueu a noves assemblees, exhaurint les hores que legalment teniu per a celebrar-les; a que ens feu una crida a la participació en accions que visibilitzin el descontent i la indignació; a que ens considereu partícips i protagonistes, amb vosaltres, de la defensa dels nostres drets.
Si no canvieu els instruments de lluita i els discursos, no canviareu, no canviarem, res.
Donem les gràcies especialment a la C. Sabater, J. Ventura, A. Lucas i E. Ozcoz pel seu interès i l’atenció rebuda.
MªC. Morales i J. Giménez
Cerdanyola del Vallès, 5 de juliol de 2013
