Cercadores d’Estels, les computadores de Harvard o “l'Harem o equip de Pickering"

Aquest article també està Dedicat ala pelicula i al llibre de no ficció Talentos ocultos / Hidden figures 2017, 
de Margot Lee Shetterly.
El guió explica la història de Katherine Johnson i les seves dues col·legues, Dorothy Vaughan i Mary Jackson, qui, mentre estaven treballant en la divisió segregada d'Ordinadors d'Àrea de Langley Research Center, com a "dones computadores negres" el 1961, van ajudar a la NASA a la Cursa Espacial. Utilitzant els seus càlculs, l'astronauta John Glenn es va convertir en el primer nord-americà a fer una òrbita completa de la Tierra.  Katherine Johnson és una matemàtica afroamericana que va calcular les trajectòries de vol del projecte Mercury i el vol a la Lluna l'Apol·lo 11 (1969).

Va ser una situació excepcional d’un grup de treball de dones que varen esdevenir grans científiques, les Cercadores d’Estels, les Computadores de Harvard o el més desafortunat i conegut títol de “l'Harem de Pickering”,  i que durant dècades van estar treballant, amb el vist-i-plau d’un cap que per sobre de tot podem dir que fou intel·ligent i hàbil, per permetre que de forma cooperativa i sense massa jerarquies al llarg de tota una època un grup de tretze dones que va començar, i un grup on hi varen acabar treballant un total de més de 300 científiques a Harvard.

Aquest grup singular va radiografiar, calcular distàncies i posicions i finalment cartografiar tot l’univers visible amb els telescopis del moment que hi havia al centre de recerca de Harvard, i el que va començar com una feina poc valorada per part dels homes científics del moment, més dedicats a fenòmens astronòmics més particulars o singulars, va esdevenir el primer treball incipient de “big data” de la història de la ciència. Aquest grup en plena efervescència el 1913, va realitzar en menys de 50 anys una fita ingent, comparable a la tasca de cartografiar el mon per part dels descobridors dels continents feta en 300 anys, entre els segles XV i XVIII. I a més, la recerca associada a la necessitat  metodològica d’identificar més estels va generar noves eines aplicades a l’astronomia, mostrant la lògica entre nous mitjans de recerca i nous descobriments científics.

Aquest breu recull de treball col·lectiu i trajectòries femenines que en fa divulgació la periodista Mònica Planas (diari ARA 11.12.2016) i que descriu amb amplitud el divulgador científic Salvador Hernáez, (www.About, August 23, 2016),  i que recull el context la científica Eulalia Pérez Sedeño, investigadora en el Centro de Ciencias Humanas y Sociales (CCHS-CSIC), és el recompte d’una història real que per la seva trajectòria col·lectiva, i a més si és femenina, se li ha restat importància respecte el valor individual tradicional de la ciència, que actualment esdevé inoperant. Però també es mostra molt rellevant com des de la debilitat social i de gènere del moment, que comporta ser un grup de dones no reconegut per ser inicialment sense estudis, es construeixen uns fonaments i una fortalesa immensa de coneixement, i així esdevé un dels casos més paradigmàtics de la història de la Ciència vinculat al paper de la dona des d'un rol secundari, i no com individu, sinó com a col·lectiu i com a projecte cooperatiu I com a model de treball científic sense personalismes, com mostren les imatges, que esdevé una referència de l'actual forma de treball científic, en cooperació.

I en aquesta coincidència de temps de 100 anys entre 1913 I 2013, any que es va iniciar el Projecte batejat com a Gaia i liderat per l’Agència Europea de l’Espai (ESA), fins enguany el 2016 que s’ha finalitzat el recull sobre la “Via Làctia ; El primer mapa del cel que recull dades de més de mil milions d’estrelles” , tornen les paraules astres, estels o estrelles, emprades entre la ciència, però també en literatura, filosofia i història, com una reflexió per a totes les disciplines, i és que reinterpretant varis autors*.

“Nosaltres som com a nans asseguts a les espatlles dels gegants, de tal manera que podem veure més coses i més lluny que ells, però no per l’agudesa de la nostra vista, ni per les dimensions dels nostres cossos, sinó perquè la gran alçada dels gegants ens eleva i ens sosté a certa altura” (Bernat de Chartres, filòsof abans de 1130).

“Si hem pogut veure més lluny, només és perquè ens trobem sobre espatlles de gegants” (Isaac Newton, correspondència a Robert Hooke, 15 de febrer de 1676).

Josepa Camps Venut, geògrafa.

Via Làctia 2013-2016; El primer mapa del cel recull dades de més de mil milions d’estrelles.

Aquest 2016 s’ha realitzat el mapa d’estrelles més precís de la nostra galàxia, la Via Làctia, compta des del setembre amb un primer esborrany amb més de mil milions d’estrelles. El projecte, batejat com a Gaia i liderat per l’Agència Europea de l’Espai (ESA), compta amb la participació d’uns 400 investigadors, uns quants dels quals són catalans. L’equip de l’Institut de Ciències del Cosmos (ICCUB) de la Universitat de Barcelona, adscrit a l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), hi té un paper molt destacat: contribuir al disseny científic i tecnològic del projecte i en la producció de dades. Cada dia, des de la missió Gaia arriben a la Terra uns 50 gigabytes comprimits d’informació que es recullen, s’emmagatzemen i es processen en sis centres distribuïts per Europa, entre els quals hi ha el Cesca i el Barcelona Supercomputing Center (BSC).

La missió Gaia té com a objectiu estudiar la composició, formació i evolució dinàmica i química de la nostra galàxia. Llançada el 2013 (un any especial, 100 anys després ), la missió ha complert amb escreix les previsions inicials. Continua activa –es va programar fins al 2018, però els científics han demanat a l’ESA que s’estengui fins al 2020 pels bons resultats obtinguts– i l’objectiu ara és arribar a catalogar 2.000 milions d’estrelles, un 2% de les que es calcula que hi ha a la Via Làctia.

Les computadores de Harvard; una imatge que val més que mil paraules

Read More