La irrupció de nous grup polítics d'esquerra radical a l'esfera de poder municipal a Catalunya i especialment a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, a diferència de la implantació sòlida i progressiva de la CUP a la resta de Catalunya, planteja un debat sobre quin és el rol emergent d'aquests grups polítics en unes institucions grans ocupades per un cert "establishment tecno-polític" que es planteja resistir o mantenir el seu rol en la coneguda paradoxa anglosaxona del "yes, minister". Però en realitat, els reptes són més importants que aquesta resistència; Quines actuacions municipals són prioritàries en la complexitat territorial metropolitana? I quines eines i mitjans realment tenen al seu abast per produir aquests canvis, a part de les tasques de Ple Municipal i Pressupost Municipal?
Ple de la Mancomunitat Intermunicipal Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixach i Ripollet
La manca de coneixement de les eines de subvencions d'àmbit europeu o estatal, la manca de coneixement de les eines urbanístiques i legals, i la manca d'una estructura de tècnics de gestió de llarg abast, planteja dos dilemes; o el canvi som nosaltres i només com a garants de transparència i de la no corrupció aixecant catifes, o el canvi som el que fem nosaltres, i fem un projecte participat i amb la força de la imaginació política.
Els casos de municipis com Cerdanyola, Ripollet i Montcada al Vallès, igual que el cas de Barcelona, seran importants per veure si només hi ha un missatge, o hi ha un projecte polític novedós, que es capaç de canviar de direcció, d'impregnar i convèncer tota l'administració municipal.
El paper de les entitats socials i ecologistes, que cal reconèixer que amb la seva denúncia han ajudat al canvi de vot electoral, pot ajudar a ser motor de canvi i de nous programes polítics si compleixen el "Compromís" adquirit.
Però la dificultat es situa en poder aportar nou nivell polític i tècnic per construir un "Projecte" amb imaginació política i sortir de les polítiques evidents de "plans d'emergència" i de actuacions de "rescat ciutadà", que evidentment són necessàries, però dibuixen només un escenari pessimista com indica Marina Garcés en el CCCB de 29 de febrer de 2016 "Nuestro tiempo, Inacabar el mundo" sobre el futur incert del capitalisme, on s'indica que no es construeix suficientment el relat positiu i els escenaris compartits que la ciutadania necessita. Aquest article que proposem, "La força de la imaginació política" de Xavier Antich, publicat amb data 14 de desembre de 2014 al diari ARA, s'anticipa als resultats de les Eleccions Municipals de maig de 2015, i dibuixa una realitat que molts municipis han sofert aquest primer any de mandat.
Josepa Camps Venut, geògrafa
